{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
púnic (Diccionari)
púnic -a
1.
adj.
i
m.
i
f.
Cartaginés.
2.
m. LING.
Dialecte del fenici que era parlat a Cartago i a les seues colònies.
púnic (Traducció Valencià-Castellà)
púnic -a
adj.
i
m.
i
f.
púnico -ca.
Et pot interessar
acampanar
amortiguador
antracític
balbuceig
brancal
confucià
desalabar
espinyolar
lubricidad
montear
oclús
pedestrement
penosament
prognatismo
resurgir
rubicó
somatocelo
taponería
unipersonalmente
variejar