{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
oïdor (Diccionari)
oïdor -a
1.
a.
adj.
Es diu de la persona que escolta.
b.
adj.
Digne de ser oït, que cal oir.
2.
m.
i
f.
Alumne que, sense ser matriculat a una classe, hi assistix.
oïdor (Traducció Valencià-Castellà)
oïdor -a
adj.
oidor -a, oyente -a.
oidor (Traducció Castellà-Valencià)
oidor -a
adj.
oïdor.
Et pot interessar
acetilur
beldad
bernesc
brinós
cibermedicina
cistella
càgola
desvalaïment
dulcina
entabladora
esborrany
facultar
flairosament
hexacord
inanición
picotín
piróforo
pésol
sismològic
virreinal