marmitó (Diccionari)

marmitó -ona
1. m. i f. OFICIS Persona que fa de llavaplats.
2. m. i f. [ p. ext. ] OFICIS Persona que està al servici del cuiner.

marmitó (Traducció Valencià-Castellà)

marmitó -ona m. i f. marmitón -a, pinche -a, galopillo, galopín.

Et pot interessar