{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
instrumentatiu (Diccionari)
instrumentatiu -iva
adj. LING.
Es diu del verb que, en unió de l'acció, expressa l'instrument amb què esta és acomplida.
instrumentatiu (Traducció Valencià-Castellà)
instrumentatiu -iva
adj.
instrumentativo -va.
Et pot interessar
acorruament
autopassada
balístid
bríum
cornadura
descabezador
encartonador
espermateca
esteganográfico
explicació
gerente
heterodontia
masón
polifiletismo
poso
pugnacitat
reerección
riure
serp
túrgid